passeio ao luar

 

vago

         pela

lua

                    deserta

  do

Iguaçu

               (aqui

entre

   nós)

FOI
                     SEMPRE

ASSIM

                                  VAGANDO

mergulhado

         nos

versos

que

inventei

                                                               diria

                                                                                      até

                                                                   que

                                                                  vivendo

                                                                no

                                                                                       mundo

                                                                        que

                                                                                        inventei

e

nele

sou

rei

 

             REI

    EM

DESPREZÍVEL

                    AGONIA

SORRIDENTE

                                                                        e

se

sua

tristeza

o

amordaça

use

seus

dentes

MASTIGUE

a

dor

neles

contida

 

DEPOIS

                             cuspa

                                        sangue

                                na

                      face

                                    fria

                      de

                                              uma

                                     calçada

                                     limpa